Neus Català i Pallejà
Nom: Neus Català i Pallejà
Professió: Infermera
Nascuda a Els Guiamets el 1915
Web: www.neuscatala.cat
Bloc: http://neuscatala.comunistes.cat

Activitat: Filla de camperols, Neus Català i Pallejà va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i va afiliar-se també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) quan esclata la Guerra Civil Espanyola, davant del cop d’estat feixista del 36 contra la II República Espanyola. És una de les supervivents catalanes del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
L’any 1937 es trasllada a Barcelona, on es diploma en infermeria, per tal de continuar amb la lluita a la reraguarda republicana. L'any 1939 va creuar la frontera francesa amb aproximadament 180 criatures refugiades de la colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt, una de les “Colònies de Negrín”, on va exercir com a cap sanitària. Un cop a l’exili francès, participà juntament amb el seu primer marit, l'occità Albert Roger, en activitats de la Resistència francesa dels FTPF (Franctireurs Partisans Français ), organitzant el maquis de Turnac i centralitzant a casa seva un punt de suport ( “punt d’apoyo”) i amagatall pels guerrillers, la recepció i transmissió de missatges, i la preparació d’accions, consignes, i plans militars de sabotatge contra els alemanys nazis. La Neus, com la majoria de dones espanyoles i franceses, acostumaven a realitzar les feines d’enllaç, portant partes, consignes, documentació i propaganda i alhora mirar de garantir el subministrament d’armes i menjar al maquis.

Finalment els van denunciar i va ser detinguda, juntament amb el seu marit i dos guerrillers més, l’11 de novembre del 1943 per la Gestapo. Reclosa i maltractada primer a la presó de Llemotges, el mes de febrer del 1944 fou deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück i posteriorment traslladada al Kommando d’Holleischen (Txèquia), des d’on va ser obligada a treballar a la indústria d’armament, optant pel sabotatge com a forma de resistència als seus botxins. D’allà va sortir en vida en ser alliberada per l’exèrcit aliat, entre el 5 i el 8 de maig del 1945, però bàsicament gràcies a la sort, però també gràcies a la solidaritat, l’afecte i la cultura que es transmetien entre les seves companyes i al manteniment de la moral de lluita per sobre de tot.

Després del seu alliberament, tornà a França on continuarà la lluita clandestina contra el franquisme, fent d’enllaç pel Partit Comunista entre França i l’interior i militarà a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de Dones de Catalunya, organitzant activitats sobretot en foment de la pau, en defensa de la infància i els drets humans i de denúncia del règim franquista. Allà a França va poder formar un nou nucli familiar amb en Fèlix Sancho, un espanyol i comunista exiliat també com ella, amb qui va poder tenir dos fills, la Margarita i en Lluís.

Ha viscut entre Sarcelles, prop de París, i Rubí, al Vallès Occidental, i ha dedicat bona part de la resta de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica, especialment de les dones espanyoles i catalanes que van participar en la Resistència francesa, combatents a la Segona Guerra Mundial i que van patir la deportació als camps d’extermini nazis. (veure: Neus Català. De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. (1ª Edició: Adgena i L’eina,1984 i 2ª edició: Edicions Península, 2000)

El 2006 va impulsar la creació de l'Amical nacional de Ravensbrück, de la que n’és la presidenta d’honor. Ha continuat la seva militància al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), a la Fundació Pere Ardiaca (avui Fundació Revolució Democràtica) i a la coalició d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

En el congrés de fundació de Comunistes de Catalunya, l'1 de novembre de 2014, fou escollida membre d'honor del Comitè Central del partit i el passat 3 de maig del 2015, se li va fer entrega del carnet número 1 del partit.

Com a reconeixements públics a Catalunya, cal destacar que la Neus ha estat guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 per la Generalitat de Catalunya, premiada com a “Catalana de l’any 2006”, i condecorada amb la medalla d’or al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona el 2014 i amb la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya el 2015.

Actualment, la Neus viu tranquil·lament a la Residència-Geriàtric del seu poble d’origen, a Els Guiamets i la Generalitat de Catalunya ha declarat aquest any 2015, Any Neus Català, com a homenatge al seu compromís de lluita, en el mateix any en què celebrem els seus 100 anys d’edat.